Rusia dice basta!
Publicat: desembre 12, 2011 Filed under: Medvedev, Mitjans de comunicació - СМИ, Política rusa, Política russa, Putin Leave a comment »Rusia parece haber despertado finalmente del sueño en el que la sumergió Putin hace ya más de una década. Desde la convulsa etapa de principios de los años 1990, nunca tantos rusos habían salido a la calle desafiando a los gobernantes y a los cuerpos de seguridad. Los rusos parecen haber perdido el miedo a las tan extendidas represalias policiales. Han dicho basta: basta a la corrupción política, basta a la corrupción económica, basta al reparto desigual de la riqueza que condena a la miseria a la mayoría de la población. Y basta a la falsificación de las elecciones.
Un anigo ruso me decía hace unos días que no conocía a nadie que votara a Rusia Unida, el partido de Putin y Medvédev. Sin embargo, continua siendo el partido con mayor representaciòn en la Duma, y con diferencia, a pesar de haber perdido un 25% del apoyo recibido en 2007. El escenario recuerda al de 1996, cuando los comunistas tenían las elecciones presidenciales prácticamente ganadas, y sólo una estrategia de guerra sucia en los principales medios de comunicación rusos permitió a Yeltsin asegurarse la reelección. Y aquí acabó la corta vida de la democracia en Rusia.
Como destaca el politólogo Grigori Golosov en Polit.ru , la red ha jugado un papel determinante en la difusión del descontento de los rusos. En el mismo instante en que se hacían públicos los resultados de las elecciones, empezaron a aparecer en la red una gran cantidad de materiales que testimoniaban la falsificación de las elecciones. Entre ellos, testimonios presenciales, grabaciones de vídeo y análisis de informaciones de fuentes oficiales. Los medios de comunicación publicaron los resultados de encuestas a pie de urna que daban a Rusia Unida entre el 25% y el 27% de los votos, en lugar del 46.6% oficial. Según Golosov, el triumfo de Internet, en este caso, es que se ha convertido en un lugar para la discusión de cuestiones de importancia, en lugar de ser únicamente un espacio para el entretenimiento. El proceso de uso de Internet como plataforma de participación política y de oposición al gobierno ruso empezó durante la campaña electoral. En Internet los rusos comprendieron que el único método para cambiar algo en unas elecciones controladas por el gobierno era votar por cualquier otro partido. El iniciador de la campaña “Za liubuiu druguiu partiu” (“Por cualquier otro partido”) fue el bloguer Aleksei Navalni, que recibió el apoyo de Slon.ru y Gazeta.ru. Y el fracaso de Rusia Unida demuestra, según Golosov, que la estrategia fue la correcta: “Internet se ha ganado la confianza de los ciudadanos, y eso significa que se ha convertido en un canal para la reacción masiva en los resultados de las elecciones”.
Muchos ciudadanos rusos consideran que sus votos han sido robados, hecho que les ha empujado a protestar enérgicamente contra la falsificación de las elecciones. Y ha sido a través de la red que la mayoría de los ciudadanos, muchos de los cuales hasta el momento no habían demostrado interés por la política, han expresado su descontento y se han organizado para salir a la calle. Sin embargo, la reacción del gobierno ha sido contundente, y en una semana se ha detenido a más de 1.000 personas, entre las cuales está el bloguer Aleksei Navalni. La concentración más multitudinaria fue la del 10 de diciembre, que reunió a unas 50.000 personas. Se trata del acontecimiento político más masivo en la capital rusa desde 1993. Facebook y Vkontakte fueron las principales plataformas para la organización de la movilización (muchos dudaban precisamente de la capacidad de Internet de movilizar a la ciudadanía).
Golosov acaba su artículo afirmando que hasta ahora Putin podía no ser considerado en Occidente como un gran demócrata, pero al menos tenía el soporte de su pueblo. Ahora el mito ha caído. El régimen de Putin no sólo es dictatorial, corrupto e inefectivo, sino que ya no es ni popular.
El Centro Levada publica hoy una encuesta en la que el 9% de los rusos afirma que un superior le había inducido a votar a Rusia Unida (frente al 2% al Partido Liberal Demócrata de Zhirinovski, y el 1% al Partido Comunista, a Rusia Unida, a los Patriotas de Rusia o a Iabloko).
La celebració mediàtica de la Victòria a la Rússia postsoviètica
Publicat: octubre 5, 2011 Filed under: General Leave a comment »El 4 d’octubre de 2011, a les 12 del migdia, Frederic Guerrero-Solé va defensar la seva tesi doctoral La celebració mediàtica de la Victòria a la Rússia postsoviètica. Anàlisi transversal dels observables de l’hegemonia en la commemoració televisiva de la Victòria sobre l’Alemanya nazi. La qualificació obtinguda pel doctorand va ser d’Excel·lent Cum Laude.
Els principis del Front Nacional de Rússia, de Putin
Publicat: juny 20, 2011 Filed under: General Leave a comment »Principis bàsics del FNR (Front Nacional de Rússia)
1. Totes les associacions que entrin a formar part del “Front Nacional” ho faran com a membres de ple dret.
2. Els participants al “Front Nacional” participaran conjuntament a les eleccions a la Duma Estatal, i de comú acord formaran una llista de candidats de “Edínaia Rossia” (Rússia Unida).
3. Els nostres candidats es presentaran a les eleccions amb un programa comú. Precisament amb un programa comú que serà el resultat d’amplis debats en totes les organitzacions que entrin a formar part del Front Nacional de Rússia.
4. El Front Nacional de Rússia està obert a tothom que compateixi els nostres objectius i missions i que estigui disposat a participar en l’elaboració i la realització d’un programa a llarg termini de desenvolupament de l’estat i la societat.
(font: http://narodfront.ru/)
(font: http://narodfront.ru/docs/about/declaration.html)
Declaració de la formació del Front Nacional de Rússia (projecte)
Nosaltres, els representants del moviment social:
- actuant en interès de Rússia i del seu poble plurinacional;
- respectant els drets humans, la Constitució i les lleis de la Federació de Rússia;
- fent tot el possible pel desenvolupament d’una autèntica democràcia, d’una participació real dels ciutadans interessants en les decisions sobre el futur del nostre país;
- donant suport a les iniciatives del nostre líder V. V. Putin i duent a terme el pla de President de Rússia,
declarem la constitució del Front Nacional de Rússia com a una àmplia coalició de forces socials creada per a l’elaboració i la realització d’un programa a llarg termini de desenvolupament de la nostra societat.
El nostre objectiu:
- la construcció d’una Rússia forta, democràtica i sobirana:
“un país amb una economia de mercat, basada en els principis de la llibertat i el suport a l’esperit d’empresa, a la competència, a la coparticipació social, a la responsabilitat dels empresaris i a una ferma defensa dels drets dels treballadors,
“una societat de persones lliures i triomfants, construïda sobre els valors de la igualtat entre dones i homes, el respecte mutu i la solidaritat ciutadana dels membres de diferents religions, nacionalitats, generacions i tipus d’activitat professional.
Al nostre país li cal un desenvolupament dinàmic en base a la renovació, a la modernització de tots els aspectes de la vida i al pas ferm per tal d’aconseguir els objectius de la “Estratègia-2020”.
Prenent tot això que acabem d’exposar com a punt de partida, ens hem compromès a prendre part conjuntament en les eleccions de la Duma Estatal de la Federació de Rússia en correspondència amb la legislació i formar de comú acord una llista federal de candidats del partit “Rússia Unida”.
Els nostres candidats participaran a les eleccions amb un programa comú que elaborarem en base a un ampli debat en totes les organitzacions socials que entrin a formar part del Front Nacional Rus.
Volem que els creadors d’aquest programa nacional, i, evidentment, del camí que seguirà el país, siguin milions dels nostres ciutadans. La tasca del Front Nacional Rus és obrir un camí cap a noves idees, atraure a la societat civil (els joves, les dones, les organitzacions de veterans, els cercles de negocis, els sindicats i les associacions professionals), a totes les persones que no són indiferents a la resolució de les qüestions més importants del desenvolupament del país, fer-ho de tal manera que el potencial professional i creatiu dels ciutadans i la seva iniciativa social siguin reclamats.
A tots els qui estimen Rússia, que tracten amb respecte la seva història, que estan disposats a treballar i a crear en nom del seu present i del seu gran futur, els cridem a que s’uneixin al Front Nacional de Rússia.
Creiem en la nostra victòria, en la victòria de Rússia!
A Sibèria hi falta gent, Mr. Mikhalkov!
Publicat: juny 2, 2011 Filed under: General Leave a comment »Realment el director de cinema rus Nikita Mikhalkov, conegut sobretot pels seus films Cremats pel sol i El barber de Sibèria, sembla haver-se begut l’enteniment. Ara encapçala un moviment intel·lectual que pretén imposar una nova forma de censura als mitjans de comunicació i obligar-los a informar dels actes de l’església ortodoxa russa i elevar el nivell espiritual dels ciutadans russos, entre altres coses. I als qui no els facin cas, a Sibèria! Per sort, el president Medvédev sembla estar una mica més ben moblat que el director fill de l’autor de l’himne soviètic-rus, i ha mostrat la seva perplexitat davant la proposta de Mikhalkov i els seus acòlits de crear aquest Consell Social d’Observació per garantir la moralitat dels Mitjans de Comunicació de masses a Rússia. Tanmateix, aquesta proposta arriba poc després de la del Front comú de Vladímir Putin. Potser és una mica aventurat relacionar-los, però alguna cosa es mou a Rússia que prefigura una lluita per la presidència no tan plàcida com alguns pensaven. De moment el Mr. Mikhalkov podria dedicar-se al cinema i refer-se del més gran dels fracassos de la indústria russa (la segona part de Cremats pel sol) i si no li ve de gust, podria marxar ell mateix a Sibèria, que diuen que hi falta gent!
La llista dels blocs russos més seguits
Publicat: maig 16, 2011 Filed under: General Leave a comment »Per a qui li pugui interessar…
http://blogs.yandex.ru/top/?sort=readers
9 de maig de 2010. Entrada del Videobloc del President de la Federació de Rússia Dmitri Medvédev
Publicat: abril 14, 2011 Filed under: General Leave a comment »Entrada del videoblog de Dmitri Medvédev en commemoració del 65è aniversari de la Victòria
8 de maig de 2010
La Gran Guerra Pàtria no serà mai per al nostre poble una abstracció històrica
Bon dia! Bon dia a tots, bon dia veterans!
Seixanta-cinc anys ens separen ja de la Gran Victòria. Durant aquests anys han crescut unes quantes generacions, però per a tots nosaltres el 9 de maig és un dia especial. És el dia de la nostra gran Victòria.
La Gran Guerra Pàtria no serà mai per al nostre poble una abstracció històrica, una data que figura a les postals o que simplement es celebra amb batalles al cinema.
Em trobo a la ciutat de Volokolamsk. Aquí, a finals de la tardor de l’any quaranta-u, durant un mes van tenir lloc combats duríssims. Els alemanys aspiraven, com tothom sap, a conquerir la capital i deien cínicament “Hem esmorzat a Volokolamsk, però soparem a Moscou”. Però en la seva aproximació a la capital van trobar-se per primer cop una resistència extraordinària i molt acarnissada, per primer cop en tota la seva campanya.
Tothom sap que la gesta dels herois de Panfílov, que van lluitar aquí fins a la mort (acabo de ser a aquest museu: un museu petit, però encantador). L’enemic va ser repel•lit, va ser aturat, evidentment a un preu terrible, desmesurat. Després dels combats als voltants de Moscou els nostres soldats van passar a l’ofensiva. I per totes les gestes, per tots els mèrits militars, fa poc que a Volokolamsk li ha estat atorgat amb un decret meu el nom de “Ciutat de la glòria militar”.
Avui dia a Volokolamsk treballa el club patriòtico-militar de cercadors “Panfilóvets”. He estat parlant amb els nois. Ho fan molt bé! Dediquen el seu temps i les seves forces a la recerca de soldats desapareguts, i ho fan perquè els ho demana el cor, com es sol dir, no busquen ni la fama ni els diners. De gent com ells cal prendre exemple. El nostre deure no és només saber el nom de cada soldat mort, sinó d’acord amb les tradicions enterrar-lo amb els honors militars corresponents, com, de fet, es fa a tot el món. I en això, precisament, es manifesta la nostra especial memòria sobre la guerra i els seus herois.
Voldria agrair als visitants del bloc, a aquells que comparteixen amb mi els seus records sobre la història militar de la seva família, als qui fins ara troben les tombes dels seus éssers estimats i als qui simplement ajuden els veterans cada dia i durant la gran celebració. Vull donar les gràcies als nostres joves compatriotes que viuen en altres països però es preocupen pels veterans. També n’hi ha, i això està molt bé.
A la meva família, ja ho he dit en diverses ocasions, com i en moltes altres famílies del nostre país, la memòria sobre aquesta època es conserva sagradament. El meu pare va nàixer a la província de Kursk, a la terra de Kursk. Aquesta terra, com la d’Orlov, Briansk, tota la part central de Rússia, va ser arrasada per la guerra. Hi van tenir lloc batalles cruentes, terribles. Hi va haver retirades, ofensives, la situació canviava contínuament. Com explicaven els testimonis, a la promavera, quan la neu es fonia, es descobrien els camps dels kolkhozos, i els trobaven sembrats de cossos. Era un espectacle terrorífic. Els vells, els adolescents, els nens enterraven els morts, cavaven fosses comunes. Per desgràcia, n’hi va haver a pràcticament tots els pobles. Però en la majoria van erigir petits i humils obeliscs, en tenim per tot el país. I avui dia és molt important conservar aquests testimonis silenciosos i penetrants de la Gran Guerra Pàtria. Sabeu, potser no són tan majestuosos com els grans monuments, però el seu esperit no és menor.
El meu avi, Afanassi Fiódorovitx Medvédev, el 1941 va anar al front com a voluntari, va combatre a Novorossiisk, a la Màlaia zemlià. Quan m’ho explicava, els ulls sempre se li omplien de llàgrimes, i cada cop ho patia a la seva manera. Segons diverses dades, la casa que van ocupar, com moltes altres cases al poble de Mansúrovo, d’on era, va ser cremada pels alemanys al final de la guerra.
El meu altre avi, Benjamin Serguéevitx Zapóxnikov, també va lluitar durant aquesta època, quan la meva mare i la meva àvia van ser evacuades a Tadjikistan. El mateix va succeir a molta altra gent, pràcticament a tot el nostre país, quan els pares, els avis lluitaven, i les dones eren a la rereguarda, ajudaven el front o eren evacuades.
Aquest dies, a les vigílies del 9 de maig, milers i milers de persones, en particular a Internet, feliciten els veterans i es feliciten els uns als altres. Sabeu, precisaments aquestes entrades, les entrades sobre la guerra, són particularment penetrants. Són, per norma, sincers, sentits, són plens de llum. No són fruit del desig de fer-se sentir (no és que hi estigui en contra d’això), però és un sentiment especial quan una persona escriu sobre aquest tema. Indubtablement, tot això ens uneix.
El 6 de maig (ja es va informar) a l’adreça www.pobeda-info.ru va començar a funcionar el portal “Khronika Pobedi, 1941-1945 godi” [“Crònica de la Victòria, anys 1941-1945”]. Va ser creat a iniciativa del nostre Ministeri de comunicacions. He mirat com funciona aquest recurs, i m’agrada. Primer, en el marc d’un recurs, es poden consultar els documents d’arxiu i les edicions dels diaris digitalitzats. A més, hi ha altres coses molt interessants: hi he vist la fantàstica Parad Pobedi (de l’any 1945) realitzada en una pel•lícula de color del botí de la guerra. Té un aspecte fabulós! Perquè estem acostumats a veure al Parad Pobedi en blanc i negre. Al lloc web hi ha una enorme quantitat d’altres documents d’arxiu, material audiovisual. S’hi ha utilitzat els dfons dels majors arxius russos i estrangers. El més important és que s’obren molt ràpid i bé, i això és un accés a testimonis històrics reals. I garanteix a totes les generacions de ciutadans nostres que vindran una informació real sobre la guerra. En aquest portal hi ha allotjada una enorme quantitt de publicacions de premsa, entre elles les dels diaris “Izvestia”, “Kràsnaia Zvezdà” i moltes altres. Crec que realment serà molt útil per tots els que volen saber-ne alguna cosa.
Cada any celebrem la nostra Festa de la Victòria amb una desfilada a la Plaça Roja, és la nostra tradició. I aquest any també desfilarà la parada. Però desfilarà amb un guió nou: simultàniament a totes les regios del nostre enorme país. I per la Plaça Roja per primer cop desfilaran junts amb els descendents dels vencedors els soldats i els oficials dels països de la Comunitat d’Estats Independents, de fet, els nostres parents, i els estats que juntament amb nosaltres van aniquilar l’enemic, els nostres aliats. Crec que aquesta desfilada és un símbol de la nostra Victòria i a la vegada un tribut de respecte a la gesta dels alliberadors, aquells a qui no oblidarem mai.
Tot el que veiem al nostre voltant, tot el que ens meravella, allò que estimem, tot el que ens apreciem, tot el que tenim, tota la vida de les generacions de després de la guerra, tot això ha estat conservat gràcies a que els nostres avantpassats van mantenir-se ferms en una lluita cruenta amb l’enemic.
En essència, el resultat de la Gran Guerra Pàtria som nosaltres mateixos i el nostre futur. El futur dels nostres fills.
Gravació del 7 de maig de 2010 a Volokolamsk.
Text en rus: http://blog.kremlin.ru/post/80/transcript
Videoblog: http://blog.kremlin.ru/post/80
Traducció del discurs del President de Rússia a la desfilada en commemoració del 65è aniversari de la Victòria a la Gran Guerra Pàtria (2010)
Publicat: agost 17, 2010 Filed under: Dia de la Victòria, Frederic Guerrero-Solé, Gran Guerra Pàtria, II Guerra Mundial, Media Events, Medvedev, Política rusa, Política russa, Russian Media Events, Russian TV, Traductor de ruso Leave a comment »9 de maig de 2010, 10:30 Moscou, la Plaça Roja
Discurs del President de Rússia a la desfilada en commemoració del 65è aniversari de la Victòria a la Gran Guerra Pàtria (2010)
Estimats veterans!
Benvolguts ciutadans de Rússia!
Benvolguts invitats estrangers!
Camarades soldats i mariners, sergents!
Camarades oficials, general i almiralls!
Us felicito pel l’aniversari de la Gran Victòria!
Fa 65 anys el nazisme va ser derrotat. Va ser aturada una màquina de destrucció de nacions senceres. Al nostre país i a tot Europa va tornar la pau. Es va posar fi a una ideologia que va havia abatut els fonaments de la civilització.
La Unió Soviètica va rebre el principal cop dels feixistes. Ells van enviar al front oriental tres quartes parts del seu exèrcit. Pretenien fer cendres el nostre país. Però es van trobar una resistència amb una força i valentia sense precedents.
La defensa de Moscou i Leningrad, la batalla de Stalingrad, la batalla de Kursk no són simplement etapes de la guerra. Són sang i llàgrimes, l’aflicció de la derrota i l’alegria de la victòria, les ferides i la mort dels camarades combatents. I només teníem una opció, o bé guanyàvem, o bé ens convertíem en esclaus.
Aquesta guerra ens va fer una nació forta. Cada dia, cada hora, cada minut la gent prenia decisions. En els camps de batalla i a la rereguarda. I aquesta particular responsabilitat pel destí del país el nostres veterans la van guardar al llarg de tota la seva vida.
Els nostres veterans ens van donar allò de més important. Ells van conquerir la llibertat per nosaltres.
El temps té un poder enorme. Però és més dèbil que la memòria humana, que la nostra memòria. Mai no oblidarem els soldats que van lluitar al front. Les dones que van substituir els homes a les fàbriques. Els nens que van haver de patir proves inconcebibles per a la seva edat. Tots ells són herois de la guerra.
L’any 1945 es va aconseguir no només una Victòria militar, sinó també moral. Una Victòria comuna. Per ella van lluitar totes les nacions de l’antiga URSS. I al seu costat, els nostres aliats. I avui, en la parada commemorativa, desfilen plegats els soldats de Rússia, dels estats de la CEI i els països de la coalició antihitleriana. Una formació única, que és el testimoni de la nostra disposició comuna a la defensa de la pau. No es poden permetre les revisions dels resultats de la guerra. No es poden permetre noves tragèdies.
La guerra va prendre la vida a desenes de milions de persones, ciutadans de diferents edats, de diferents països, nacionalitats i confessions religioses. A Rússia, pràcticament a cada família hi ha algú que va morir o que va desaparèixer. Alguns van morir de fam al setge. Altres van ser cremats en els forns dels camps de concentració. Amb això no és possible resignar-se. No és possible oblidar. Memòria eterna per ells. Benvolguts amics!
Les lliçons de la II Guerra Mundial ens conviden a la solidaritat. La pau és, com abans, fràgil. I estem obligats a recordar: les guerres no comencen d’avui per demà. El mal acumula forces, si es retrocedeix davant seu, si es procura de no advertirlo.
Només junts podem combatre les amenaces actuals. Només en base al bon veïnatge, resoldre els problemes de la seguretat mundial. Per tal que els ideals de la justícia i la bondat triomfin a tot el món. I la vida de les generacions futures sigui lliure i feliç.
Estimats veterans! Fa 65 anys vau conquerir la pau pel nostre país i per a tot el planeta. I ens ha donat a nostres la possibilitat de viure. Una reverència profunda davant vostre.
Felicitats!
Feliç Dia de la Gran Victòria!
Glòria als vencedors!
Visca!
Stalin vive… en la clandestinidad
Publicat: abril 29, 2010 Filed under: Dia de la Victòria, Gran Guerra Pàtria, Lenin, Stalin, URSS Leave a comment »La commemoración del 65 aniversario de la Victoria sobre el régimen nazi en la II Guerra Mundial ha reabierto el debate sobre la importancia histórica de la figura de Stalin. La intención del ayuntamiento de Moscú —a petición de las organizaciones de veteranos y del propio alcalde de Moscú — de colgar carteles én las calles de la capital rusa con la imagen del dictador durante los días de celebración de la Victoria ha encendido los ánimos de las organizaciones de defensores de los derechos humanos, y más aún cuando hace un par de semanas apareció el rostro de Stalin en un autobús moscovita.
Cartell d'Stalin
Si algo ha conseguido Vladímir Putin en los diez años que lleva en el poder es hacer Rusia un pueblo unido, orgulloso por haber recuperado su dignidad y el respeto del resto del mundo, tras la tortuosa transición yeltsiniana de la década de 1990. A pesar de estos esfuerzos por unir en torno a su ideología y la ideología de su partido —Rusia Unida, no por casualidad—, hay aun cuestiones del pasado soviético de Rusia sobre las que los rusos continuan dispuestos a discutir. Y la figura de Yósif Stalin es, sin lugar a dudas, la más controvertida.
Una encuesta publicada por el Instituto Levada el día 5 de marzo de 2010 pone de manifiesto esta división entre aquellos que consideran a Stalin una gran figura de la historia de la Unión Soviética y los que creen que fue un criminal al mismo nivel que Hitler y Mussolini. Un 32% de los rusos afirma sentir admiración, respeto o simpatía, un 38% se muestra indiferente hacia la figura y un 24% afirma sentir animadversión, pánico u odio.
Los preparativos de la commemoración del 65 aniversario de la Victoria, que tendrá lugar el día 9 de mayo de 2010, han sido el telón de fondo sobre el que se han reabierto heridas aun no cicatrizadas entre la sociedad rusa. El ayuntamiento de Moscú hizo pública su intención de colgar carteles por la ciudad con la efigie de Stalin. los grupos defensores de los derechos humanos no tardaron en oponerse a esta pretención, mientras un grupo de ciudadanos decidía emprender una campaña por su cuenta insertando la imagen del dictador en un autobús de la capital. En la misma encuesta del Instituto Levada, un 12% estaba a favor de la acción del gobierno de Moscú, un 29% decía comprender la acción propuesta por los veteranos de la II Guerra Mundial, un 22% mostraban indiferencia y sólo un 22% se manifestaba abiertament en contra de la acción.
El debate abierto por la presencia de la imagen de Stalin en las calles de Moscú ha forzado al ayuntamiento de Moscú a replantearse su intención, y según declara la primer teniente de alcalde de la ciudad, Liudmila Shvetsova, finalmente, y a petición de los mismos veteranos, que temen acciones bandálicas contra los carteles, no se colgarán las imágenes en las calles, pero sí en lugares cerrados de la ciudad, como museos y almacénes. Mientras tanto, en ciudades como Vladivostok ya se han colgado carteles del dictador, por iniciativa de las organizaciones de veteranos de guerra. Stalin, como Lenin, vivió, vive y vivirá… aunque sea en la clandestinidad.
