Putin y su línea directa con Rusia

El primer ministro de la Federación de Rusia, Vladímir Putin, acudió ayer a su cita anual con los telespectadores rusos e intervino durante 4 horas en el programa Conversación con Vladímir Putin. Continuación, que retransmitieron los canales Rossiya y Vesti. El programa siguió el guión establecido ya desde 2001 y el primer ministro respondió a las preguntas de sus conciudadanos a lo largo y ancho del país.

La primera pregunta que respondió desde el Gostiny Dvor, la ubicación tradicional del plató del programa, fue sobre terrorismo. Putin afirmó que el combate contra los terroristas era un asunto complejo, y más teniendo en cuenta las dimensiones del país y la cantidad de infrastructuras clave. También habló Putin de la crisis económica, afirmando que se había superado ya el momento más difícil. (continuará)

Qüestions sobre el 65è aniversari de la Victòria a Minsk

Les qüestions referents a les celebracions del 65è aniversari de la Victòria es seran debatudes a Minsk pels directors de les agències d’informació estatals dels països de la Comunitat d’Estats Independents (CEI). Els actes de la participació conjunta en les celebracions seran el centre d’atenció de la X reunió del Consell de directors de les agències d’informació dels països de la CEI, l’Informsovet SNG, que comença avui.

Dins el plan de preparació dels actes commemoratius hi ha, en particular, l’edició d’un calendari, un concurs fotogràfic i un projecte d’Interne comú. Els membres de l’Informsoviet també parlaran dels actes dedicats a celebrar l’Any dels veterans de la Gran Guerra Pàtria, que se celebrarà l’any 2010. Es dedicarà una atenció especial a la responsabilitat dels mitjans de comunicació davant els veterans i els seus descendents per un enfocament veraç en la interpretació de la història del combat amb el feixisme per tal de no permetre els intents d’alguns polítics de rebaixar la importància de la Victòria i justificar els còmplices dels nazis.

L’Informsoviet reuneix les agències estatals de l’Azerbadjan, Armènia, Bielorússia, Kazakhstan, Kirguísia, Moldàvia, Rússiac i Tadjikistan. El cap del Consell és el director general de l’agència ITAR-TASS, Vitali Ignatenko.

Constituït el Comitè Organitzador per a la preparació dels actes de celebració del 65 aniversari de la Victòria

Només dos mesos després de la celebració del 64è aniversari de la Victòria, el president de la Federació de Rússia, Dmitri Medvédev, ha confirmat els membres del comitè organitzador dels actes de celebració del 65è aniversari de la Victòria a la Gran Guerra Pàtria (1941-1945), en què participaran delegacions i caps d’estat estrangers. El ministre de comunicació, Ígor Sxogolev formarà part d’aquest consell. La disposició 435 va ser signada pel President el 7 de juliol de 2009 i va entrar en vigor aquell mateix dia.

La versió en rus de la disposició, que en breu serà traduïda a eyesonice.com, es pot trobar a http://document.kremlin.ru/doc.asp?ID=53381&PSC=1&PT=3&Page=1

La desfilada del Dia de la Victòria

font: http://actualcomment.ru/daytopic/468.html

El dia 9 de maig, a la Plaça Roja, té lloc la desfilada commemorativa de la Gran Victòria.
9 de maig de 2009

A la Plaça Roja de Moscou va tenir lloc la desfilada commemorativa del 64è aniversari de la Victòria en la Gran Guerra Pàtria. Per la principal plaça de país van desfilar els militars de diferents seccions de l’exèrcit, així com tot tipus d’aparells militars. La desfilada de la victòria va finalitzar amb l’exhibició aèria de l’aviació militar.

La parada fou dirigida pel comandant de les tropes de la divisió militar de Moscou, el general coronel V. Gueràssimov; va passar revista el ministre de defensa de la Federació de Rússia, A. Serdiukov. En total, van participar en l’esdeveniment festiu més de 9,000 efectius militars.

En la desfilada d’aquest any es va superar el rècord pel que fa a la quantitat d’aparells militars: 112 unitats armades i 69 avions i helicòpters. Els espectadors van poder veure els moderns models d’armament amb què anaven equipades les divisions de l’exèrcit rus. Entre aquests models hi ha els tancs T-90 i BMP-3, els complexs de míssils Iskander, el bombarder Su-34. I per primer cop participaven en la desfilada els sistemes de míssils S-400 Triumf.

Va obrir la desfilada la companyia de timbalers, i darrere dels tambors el grup amb la bandera oficial de Rússia, la de la Victòria i la de les forces armades de la Federació de Rússia. A continuació, per les llambordes de la Plaça van desfilar els cadets i els estudiants de les escoles superiors del Ministeri de defensa, l’FSB, l’MTxS i els militars de les forces armades de la Federació de Rússia.

Les columnes a peu van donar pas als aparells militars. Possiblement, el més espectacular va ser l’exhibició aèria. Els helicòpters van sobrevolar la Plaça Roja amb la bandera de la Federació de Rússia, la del ministeri de defensa i la de l’Exèrcit de l’aire. Els grups d’avions van passar per sobre dels espectadors a una velocitat de 550 Km/h, a una alçada de 300 metres.

La vigília de la celebració del Dia de la Victòria, el president Dmitri Medvédev es va reunir amb els veterans Herois de la Unió Soviètica. El cap de l’estat va dir de la desfilada que era un símbol de gran importància, i va definir la Gran Guerra Pàtria i la victòria com l’esdeveniment més important i complexe del segle passat.

Els veterans van expressar la seva satisfacció pel fet que hagin estat restaurades les desfilades del Dia de la Victòria a la Plaça Roja. En opinió dels combatents, tenen un enorme valor educatiu per a tota la nostra nació.

Tal i com va posar de manifest una enquesta de VTsIOM, més del 70 per cent dels russos donen suport al restabliment de les desfilades militars per commemorar els aniversaris de la Victòria en la Gran Guerra Pàtria.

Comentaris

Vitali Tretiàkov, redactor en cap de la revista Politítxeski klass.

La Gran Guerra Pàtria és per Rússia (sota el nom de la Unió Soviètica, o sota el de Rússia, és igual) la guerra més sagnant de tota la història. I, a més a més, una de les més llargues si tenim en compte el temps que l’enemic va trobar-se en territori de Rússia. I també és la darrera de les grans guerres. Encara són vius alguns dels qui hi van participar i, encara més, els seus fills. En aquest sentit, aquesta celebració no ha perdut actualitat per motius lògics, psicològics i històrics.

L’eclecticisme de ideologies, morals i punts de vista polítics que com sempre existeix avui a Rússia després de l’enderrocament de la ideologia comunista, amb més raó condueix al fet que cal el recolzament en algun esdeveniment significatiu en la història del nostre país que sigui el màxim de positiu segons la valoració de la majoria dels actuals ciutadans russos, però no polítics. Uns rebutgen el període tsarista, els altres el soviètic i uns tercers el post-soviètic. El 9 de maig, la victòria sobre l’Alemanya de Hitler, que va atacar el nostre país, continua sent un pilar ideològic, de facto l’únic indiscutible per a la majoria. I mentre aquest eclecticisme, caos, embolic de ments en el camp de la ideologia i de la història no arribi a la seva fi, aquest pilar serà precisament el 9 de maig i res més: ni el 7 de novembre, ni l’1 de maig, ni el 4 de novembre, ni el 12 de juny.

Pel fet que, en els darrers anys, els països occidentals han emprès una campanya per relativitzar el paper de Rússia i la Unió Soviètica en aquesta guerra i, en general, en la història de la II Guerra Mundial, aquesta celebració pren un significat encara major. Com més intentin menystenir el paper de Rússia, discutir si va ser absolutament decissiu en la derrota de Hitler o bé, simplement, decissiu (“no decissiu” afirmen els polítics, historiadors i polítòlegs de països que, precisament, van ser aliats, o potencialment aliats, de Hitler en aquella època), encara més Rússia en conjunt, la nació i la societat adoraran aquesta festa i s’uniran al seu voltant.

Aquest esdeveniment, gairebé després de 65 anys (el final de la guerra, la victòria) continua sent el més actual de tots els esdeveniments històrics per a la Rússia contemporània. I no només per desig exprés de Rússia, sinó perquè encara avui tenen lloc atacs de molts països occidentals i de molts altres països a aquesta victòria i, fins i tot, s’intensifiquen. Tots els esdeveniments des de 1939 fins a 1945 continuen sent, de fet, esdeveniments de la història política i del pensament polític actuals. Com pot ser que en aquestes condicions el 9 de maig es converteixi per la nostra nació, pel nostre país, en alguna cosa semblant a la batalla de Kulikovo o a la Victòria sobre Napoleó?

És sorprenent que tot això succeixi al mateix temps que amb la nació alemanya i amb el seu Estat, és a dir, amb qui la Unió Soviètica va fer la guerra, la reconciliació hagi estat pràcticament total. Però Hitler tenia massa aliats secrets i no secrets —aleshores, i ara. I aquests són els que no ens deixen oblidar aquest dia i no ens permeten traslladar-lo al grup de dates històriques que ja no es consideren políticament actuals.

Vladislav Xuriguin, expert militar
És difícil de dir fins a quin punt la Desfilada de la Victòria d’enguany és la més grandiosa. En la desfilada hi han participat uns 9,000 militars. Això és, com a mínim, tants com l’any anterior, potser una mica menys i tot; perquè aleshores van desfilar batallons de l’escola de Suvórov i de Nakhímov, que, tradicionalment, durant els anys soviètics obrien aquestes desfilades.

Si tornem a la història, veurem que hi va haver un període en què el nou poder liberal rus, encapçalat per l’aleshores president [Borís] Ieltsin, va retirar les desfilades. No només les va retirar, sinó que les va prohibir. I des de 1991 fins a 1995 no hi va haver cap desfilada a Rússia. Encara més, el 9 de maig de 1992, a Moscou, a la Tversskaia, un agent dels cossos especials moscovites va colpejar uns avis que, per iniciativa pròpia, van sortir al carrer per commemorar el 9 de maig. Així, doncs, hi va haver un període en què el 9 de maig va ser prohibida pels nous poders russos.

Tot això va conduirr a que l’autoritat del poder toqués fons i es convertís en la riota de tothom, que després de les eleccions a la nova Duma de 1993, a pesar de la matança de la Casa Blanca, el poder perdés estrepitosament les eleccions i tothom comencés, febrilment, com els qui s’aferren a un ferro roent, a agafar-se a alguna altra variant que pugués augmentar l’autoritat del poder. I una d’aquestes variants era el retorn a les tradicions patriòtiques. I una de les manifestacions d’aquesta nova variant va ser el restabliment de les desfilades militars.

L’any 1995 va ser el primer any en què es va restablir la desfilada del 9 de maig. És cert que, de primer, va fer-se a un altre lloc. Un cop, Ieltsin va intentar passar revista al districte de Poklonnaia gora. A continuació, van començar les desfilades dels veterans per la Plaça Roja. I, posteriorment, a la desfilada de l’exèrcit, sense aparells. I ja en el mandat de V. V. Putin, de facto la tradició soviètica completa de les desfilades va ser restablerta. I avui dia, per la Plaça Roja ho transporten tot, fins i tot els míssils balístics, que ens darrers anys del poder soviètic ja no es feien aparèixer a les desfilades.

Qualsevol desfilada militar és una manifestació de la força militar d’un Estat i de la seva essència imperial. La desfilada que commemora el 9 de maig no és només una tradició, és, de fet, el nostre dret sagrat que ens permet fonamentar la nostra nació, que ens recorda la immensa victòria que va aconseguir al segle XX, i el lloc que la nostra nació havia ocupat en la història universal, després de guanyar, probablement, la força humana més terrible de tota la història: el nazisme alemany.

Gleb Pavlovski, president del Fond effektivnoi politiki
Totes les nacions tenen la seva religió civil. La Victòria és la religió dels russos a Rússia, de la mateixa manera que pels americans ho és l’americanisme. La Victòria ens uneix els uns als altres. Sovint discutim quin tipus d’Estat tenim, i no podem determinar la nostra societat, però sabem amb fermesa que som la nació que va véncer en la terrible guerra de l’any 1945. I aquí rau la nostra identitat.

De fet, en el seu temps, líders forts com Ieltsin, i abans d’ell Khrusxov, van sofrir derrotes polítiques precisament pel fer que van trencar la seva relació amb la victòria. A la dècada de 1990 la victòria semblava perduda. Putin va guanyar el seu joc polític precisament perquè sense haver de restaurar la Unió Soviètica va restaurar la nostra identitat civil, una identitat relacionada amb la victòria.

En virtut del fet que la guerra dels anys 1941-1945 va ser una guerra alliberadora per la llibertat i la soberania, la nostra identitat té un caràcter antinazista, antifeixista i antiracista, i alliberador. Quan Medvédev diu que la llibertat és millor que la no llibertat, de fet es refereix a la guerra alliberadora de 1941-1945.

Per això a mi em sembla que aquest és el punt d’enfocament, en algun sentit constituent, tant de la nostra consciència com a nació russa com del nostre Estat avui dia.

Victòria, gràcies a Déu

Com més ens allunyem dels fets que van tenir lloc durant la Gran Guerra Pàtria (II Guerra Mundial) més fantàstica se’ns apareix la imatge que s’esforcen a inculcar en les consciències de la societat russa. Heus ací que el Patriarca Kirill ha declarat que la victòria a la Gran Guerra Pàtria no hauria estat possible sense la protecció de Déu Nostre Senyor. I el fet que la guerra s’acabés el mateix dia en què se celebra Sant Jordi, el cap de l’Església ortodoxa russa ho considera un signe que ens ‘revela el misteri de la misericòrdia divina’.

Aquí val la pena recordar que el dia en que es va acabar la II Guerra Mundial a casa nostra i a Occident se celebra en dies diferents: ells el 8 de maig, i nosaltres el 9 de maig. Però fins i tot en el cas en què considerem que la guerra es va acabar el dia 7 de maig, data en què es va signar la capitulació total i incondicional en tots els fronts, igualment no parlaríem del dia de Sant Jordi, que té lloc el 6 de maig (23 d’abril). Així, per tal que aquest signe es faci realitat, cal forçar-ho una mica, tot i esperant que, possiblement, puguem enganyar Déu.

El Príncep de l’Església Ortodoxa Russa (EOR) va repetir les xifres oficials i sensiblement rebaixades de pèrdues al nostre país durant la guerra -26,7 milions de persones, quan, segons els nostres càlculs, el nombre real de víctimes pot arribar als 43 milions. En aquest sentit, Kirill afirma que “molts especialistes en el cap dels afers bèl·lics parlen que l’enemic estava tan ben organitzat i armat, i ens superava en recursos, que la nostra victòria no pot ser interpretada com res més que un miracle”. Però precisament als especialistes en història de la II Guerra Mundial la nostra victòria no els provoca cap tipus de sorpresa. Només cal prendre en consideració l’amplitud del territori soviètic i els recursos humans, l’ajuda per part dels aliats occidentals, sense oblidar la solidesa del sistema totalitari capaç de continuar en funcionament a pesa de dures derrotes militars. Però es dubtós que aquesta fermesa del totalitarisme que va aparèixer no només a la URSS, sinó també a Alemanys, pugui ser considerat com un miracle diví.

En opinió del patriarca a la guerra no hi va haver ateus, i la diferència és que uns se sabien senyar i els altres no. Al mateix temps, uns i altres “es van llançar a l’atac amb un mateix crit: “Déu, salva’ns, ajuda’ns, protegeix-nos!”. I, per això, si Rússia pot reunir allò diví i allò humà, ningú no s’hi podrà comparar”. Potser aleshores deixarà d’estar agenollada.

L’alcalde de Moscou, Iuri Lújkov, es va solidaritzar totalment amb el Patriarca i va reconèixer que “no és per casualitat que el Dia de la Victòria coincideixi amb la festa de Sant Jordi. I no és per casualitat que el 6 de maig van acabar de fet totes les operacions armades i Alemanya va anunciar la seva capitulació. Aquests són els designis de Déu”. Realment, els combats amb unitats alemanyes a les quals no havia arribat la notícia de la capitulació van allargar-se fins el 15 de maig. És possible que a algú se li acudeixi la idea de traslladar el Dia de la Victòria al 6 de maig, per tal que coincideixi amb Sant Jordi, de la mateixa manera com el dia de la Unitat nacional, el 4 de novembre, coincideix amb el dia de la icona de la Mare de Déu de Kazan. Crec que l’efecte serà igual de negatiu.

Abans la Victòria s’explicava pel geni de Stalin, després per l’astúcia de la direcció del partit comunista, i ara per providència divina. El patró és, si fa no fa, el mateix. Al poble li resulta més senzill entendre la victòria com el resultat de l’acció d’una sola força i no com un conjunt d’accions de factors múltiples.

Probablement, d’aquí a 20 o 25 anys, qual el darrer dels participants a la Gran Guerra Pàtria hagi mort i l’interès pel fet històric disminueixi, les joves generacions pensaran que a l’Exèrcit Rig no hi havia ni instructors polítics ni comissaris, sinó un regiment de capellans. Nosaltres mateixos comencem ja a oblidar que contra Hitler va lluitar un país en què va vèncer un ateïsme bel·ligerant, un país en què gairebé no quedava cap església en funcionament, i a la consciència de la majoria de la població la ideologia comunista havia substituït la fe en Déu. Els alemanys, entre altres coses, en els territoris soviètics ocupats van obrir esglésies ortodoxes, fet que, tanmateix, no convertia la ideologia i la pràctica del nazisme menys inhumana. Stalin va legalitzar la EOR l’any 1943, i, bàsicament, per tal de complaure l’opinió pública occidental. I per a una persona creient les ànimes dels soldats ateus de l’exèrcit roig de totes formes aniran al cel -van caure per defensar la nostra Pàtria.

Traducció de l’article de Borís Sokolov a grani.ru
Permalink: http://www.grani.ru/Society/Religion/m.150855.html