Putin y su línea directa con Rusia

El primer ministro de la Federación de Rusia, Vladímir Putin, acudió ayer a su cita anual con los telespectadores rusos e intervino durante 4 horas en el programa Conversación con Vladímir Putin. Continuación, que retransmitieron los canales Rossiya y Vesti. El programa siguió el guión establecido ya desde 2001 y el primer ministro respondió a las preguntas de sus conciudadanos a lo largo y ancho del país.

La primera pregunta que respondió desde el Gostiny Dvor, la ubicación tradicional del plató del programa, fue sobre terrorismo. Putin afirmó que el combate contra los terroristas era un asunto complejo, y más teniendo en cuenta las dimensiones del país y la cantidad de infrastructuras clave. También habló Putin de la crisis económica, afirmando que se había superado ya el momento más difícil. (continuará)

Qüestions sobre el 65è aniversari de la Victòria a Minsk

Les qüestions referents a les celebracions del 65è aniversari de la Victòria es seran debatudes a Minsk pels directors de les agències d’informació estatals dels països de la Comunitat d’Estats Independents (CEI). Els actes de la participació conjunta en les celebracions seran el centre d’atenció de la X reunió del Consell de directors de les agències d’informació dels països de la CEI, l’Informsovet SNG, que comença avui.

Dins el plan de preparació dels actes commemoratius hi ha, en particular, l’edició d’un calendari, un concurs fotogràfic i un projecte d’Interne comú. Els membres de l’Informsoviet també parlaran dels actes dedicats a celebrar l’Any dels veterans de la Gran Guerra Pàtria, que se celebrarà l’any 2010. Es dedicarà una atenció especial a la responsabilitat dels mitjans de comunicació davant els veterans i els seus descendents per un enfocament veraç en la interpretació de la història del combat amb el feixisme per tal de no permetre els intents d’alguns polítics de rebaixar la importància de la Victòria i justificar els còmplices dels nazis.

L’Informsoviet reuneix les agències estatals de l’Azerbadjan, Armènia, Bielorússia, Kazakhstan, Kirguísia, Moldàvia, Rússiac i Tadjikistan. El cap del Consell és el director general de l’agència ITAR-TASS, Vitali Ignatenko.

Constituït el Comitè Organitzador per a la preparació dels actes de celebració del 65 aniversari de la Victòria

Només dos mesos després de la celebració del 64è aniversari de la Victòria, el president de la Federació de Rússia, Dmitri Medvédev, ha confirmat els membres del comitè organitzador dels actes de celebració del 65è aniversari de la Victòria a la Gran Guerra Pàtria (1941-1945), en què participaran delegacions i caps d’estat estrangers. El ministre de comunicació, Ígor Sxogolev formarà part d’aquest consell. La disposició 435 va ser signada pel President el 7 de juliol de 2009 i va entrar en vigor aquell mateix dia.

La versió en rus de la disposició, que en breu serà traduïda a eyesonice.com, es pot trobar a http://document.kremlin.ru/doc.asp?ID=53381&PSC=1&PT=3&Page=1

Victòria, gràcies a Déu

Com més ens allunyem dels fets que van tenir lloc durant la Gran Guerra Pàtria (II Guerra Mundial) més fantàstica se’ns apareix la imatge que s’esforcen a inculcar en les consciències de la societat russa. Heus ací que el Patriarca Kirill ha declarat que la victòria a la Gran Guerra Pàtria no hauria estat possible sense la protecció de Déu Nostre Senyor. I el fet que la guerra s’acabés el mateix dia en què se celebra Sant Jordi, el cap de l’Església ortodoxa russa ho considera un signe que ens ‘revela el misteri de la misericòrdia divina’.

Aquí val la pena recordar que el dia en que es va acabar la II Guerra Mundial a casa nostra i a Occident se celebra en dies diferents: ells el 8 de maig, i nosaltres el 9 de maig. Però fins i tot en el cas en què considerem que la guerra es va acabar el dia 7 de maig, data en què es va signar la capitulació total i incondicional en tots els fronts, igualment no parlaríem del dia de Sant Jordi, que té lloc el 6 de maig (23 d’abril). Així, per tal que aquest signe es faci realitat, cal forçar-ho una mica, tot i esperant que, possiblement, puguem enganyar Déu.

El Príncep de l’Església Ortodoxa Russa (EOR) va repetir les xifres oficials i sensiblement rebaixades de pèrdues al nostre país durant la guerra -26,7 milions de persones, quan, segons els nostres càlculs, el nombre real de víctimes pot arribar als 43 milions. En aquest sentit, Kirill afirma que “molts especialistes en el cap dels afers bèl·lics parlen que l’enemic estava tan ben organitzat i armat, i ens superava en recursos, que la nostra victòria no pot ser interpretada com res més que un miracle”. Però precisament als especialistes en història de la II Guerra Mundial la nostra victòria no els provoca cap tipus de sorpresa. Només cal prendre en consideració l’amplitud del territori soviètic i els recursos humans, l’ajuda per part dels aliats occidentals, sense oblidar la solidesa del sistema totalitari capaç de continuar en funcionament a pesa de dures derrotes militars. Però es dubtós que aquesta fermesa del totalitarisme que va aparèixer no només a la URSS, sinó també a Alemanys, pugui ser considerat com un miracle diví.

En opinió del patriarca a la guerra no hi va haver ateus, i la diferència és que uns se sabien senyar i els altres no. Al mateix temps, uns i altres “es van llançar a l’atac amb un mateix crit: “Déu, salva’ns, ajuda’ns, protegeix-nos!”. I, per això, si Rússia pot reunir allò diví i allò humà, ningú no s’hi podrà comparar”. Potser aleshores deixarà d’estar agenollada.

L’alcalde de Moscou, Iuri Lújkov, es va solidaritzar totalment amb el Patriarca i va reconèixer que “no és per casualitat que el Dia de la Victòria coincideixi amb la festa de Sant Jordi. I no és per casualitat que el 6 de maig van acabar de fet totes les operacions armades i Alemanya va anunciar la seva capitulació. Aquests són els designis de Déu”. Realment, els combats amb unitats alemanyes a les quals no havia arribat la notícia de la capitulació van allargar-se fins el 15 de maig. És possible que a algú se li acudeixi la idea de traslladar el Dia de la Victòria al 6 de maig, per tal que coincideixi amb Sant Jordi, de la mateixa manera com el dia de la Unitat nacional, el 4 de novembre, coincideix amb el dia de la icona de la Mare de Déu de Kazan. Crec que l’efecte serà igual de negatiu.

Abans la Victòria s’explicava pel geni de Stalin, després per l’astúcia de la direcció del partit comunista, i ara per providència divina. El patró és, si fa no fa, el mateix. Al poble li resulta més senzill entendre la victòria com el resultat de l’acció d’una sola força i no com un conjunt d’accions de factors múltiples.

Probablement, d’aquí a 20 o 25 anys, qual el darrer dels participants a la Gran Guerra Pàtria hagi mort i l’interès pel fet històric disminueixi, les joves generacions pensaran que a l’Exèrcit Rig no hi havia ni instructors polítics ni comissaris, sinó un regiment de capellans. Nosaltres mateixos comencem ja a oblidar que contra Hitler va lluitar un país en què va vèncer un ateïsme bel·ligerant, un país en què gairebé no quedava cap església en funcionament, i a la consciència de la majoria de la població la ideologia comunista havia substituït la fe en Déu. Els alemanys, entre altres coses, en els territoris soviètics ocupats van obrir esglésies ortodoxes, fet que, tanmateix, no convertia la ideologia i la pràctica del nazisme menys inhumana. Stalin va legalitzar la EOR l’any 1943, i, bàsicament, per tal de complaure l’opinió pública occidental. I per a una persona creient les ànimes dels soldats ateus de l’exèrcit roig de totes formes aniran al cel -van caure per defensar la nostra Pàtria.

Traducció de l’article de Borís Sokolov a grani.ru
Permalink: http://www.grani.ru/Society/Religion/m.150855.html