Las preguntas de la línea directa con Vladímir Putin fueron preparadas por su servicio de prensa (Time)

El servicio de prensa del primer ministro de la Federación de Rusia distribuyo a los telespectadores con anterioridad las preguntas para la línea directa, según publica Time. Lo confirma un estudiante de la Universidad de Ingeniería de San Petersburgo, Andrei Kriúkov, quien preguntó a Putin si se presentaría a las elecciones presidenciales de 2012. Según palabras del estudiante, antes de la línea directa le tuvieron ensayando dos días.

A los ensayos en Moscú llamaron a un gran número de estudiantes de diferentes institutos. Los instalaron en un sanatorio de la Universidad Tecnológica Estatal Rusa, en el que les pagaron la comida y el alojamiento, según el propio Kriukov. A lo largo de dos días trabajaron con ellos los servicios de prensa de la Casa Blanca y del canal Vesti. En un principio, Kriukov y sus compañeros prepararon preguntas de su región, de la industria de la extracción y de su formación. Después se decidió que la cuestión debía ser de carácter más general, más relevante, según declara el estudiante. Entonces se tomó la decisión final de que se preguntaría a Putin sobre el mandato presidencial.

El servicio de prensa de Putin aclaró a Time que sus colaboradores ayudaron a la televisión a organizar la línea directa y hacer un ensayo, aunque sin intervenir en la elección de las preguntas. A la pregunta sobre las elecciones presidenciales de 2012, Putin declaró que aun faltaba mucho tiempo.

Putin y su línea directa con Rusia

El primer ministro de la Federación de Rusia, Vladímir Putin, acudió ayer a su cita anual con los telespectadores rusos e intervino durante 4 horas en el programa Conversación con Vladímir Putin. Continuación, que retransmitieron los canales Rossiya y Vesti. El programa siguió el guión establecido ya desde 2001 y el primer ministro respondió a las preguntas de sus conciudadanos a lo largo y ancho del país.

La primera pregunta que respondió desde el Gostiny Dvor, la ubicación tradicional del plató del programa, fue sobre terrorismo. Putin afirmó que el combate contra los terroristas era un asunto complejo, y más teniendo en cuenta las dimensiones del país y la cantidad de infrastructuras clave. También habló Putin de la crisis económica, afirmando que se había superado ya el momento más difícil. (continuará)

Els joves russos cada cop consumeixen menys televisió

Segons un estudi del Centre Levada de Rússia, els joves russos cada cop consumeixen menys hores de televisió. Així, si el 1990 el 88 per cent de la població d’entre 15 i 24 anys afirmaven veure la TV cada dia, el 2009 ja només ho fa el 75 per cent. També els joves de 25 a 39 anys han reduït el consum, i els qui afirmen que diàriament consumeixen TV ara són el 82, enfront del 89 per cent de fa 19 anys. Per contra, s’observa un destacable augment entre la població de més edat: els espectadors diaris d’entre 40 i 54 anys han passat del 82 al 88 per cent, i els de més de 55 anys, del 75 al 92 per cent.

En el cas dels joves de 15 a 24, s’observa un augment dels qui consumeixen TV 2 o 3 cops a la setmana (passen del 10 al 14%), dels qui ho fan 1 cop a la setmana (de l’1 al 6%), i dels qui ho fan d’1 a 3 cops al mes (de l’1 al 4%). Segons afirma Boris Dubin, el director del departament de recerca en sociopolítica del Centre Levada, els joves deixen d’interessar-se per la televisió i accedeixen cada cop més a materials audiovisuals a través d’Internet. Per Dubin, els continguts d’Internet no estan orientats a cap nacionalitat en concret, sinó a una comunitat amb interessos comuns, una comunitat que viu el seu propi temps, no lligat al temps diari, ni a les programacions diàries. A més, la TV russa actual sobreentén un espectador passiu, així com Internet pressuposa no només una major possibilitat d’elecció, sinó un alt grau d’interaccitivat.

Dubin també considera que l’actual model televisiu, amb una programació diària homogènia, representada per 3 o 4 canals d’abast federal, amb notícies polítiques oficials i repetitives, a part de programes d’entreteniment simples, per a tota la família, en forma de sèries i concerts (el que ell anomena soft política i hard oci), cada cop satisfà menys l’auditori juvenil.

Tanmateix, en termes generals el consum televisiu ha augmentat a Rússia en els darrers 20 anys, tot i que s’observin les primeres tendències cap a una reducció de l’audiència. Així, del total de la població avui dia el 86 per cent afirma mirar la TV diàriament (el 1990 erea el 83%; el 2002 va arribar al 92%, i l’any passat al 82%).

Tots els resultats de la recerca són accessibles a través de http://www.levada.ru/press/2009090802.html

El KGB destrueix Litvinenko

Tal i com informa l’organització social Za prava txeloveka (Pels drets de l’home), l’FSB, l’hereu del KGB, ha destruït una partida del llibre d’Aleksandr Litvinenko i Iuri Felxtinski FSB vzrivaet Rossiu (Rússia dinamitada), retirada pels òrgans d’instrucció de l’FSB en el marc d’un cas judicial.

El 30 de desembre de 2003 els representants del moviment Za prava txeloveka van dirigir-se als òrgans judicials en relació a les queixes que havia rebut l’organització per la incautació d’una partida dels llibres de Litvinenko, l’ex-espia rus enverinat amb Poloni-210 a Londres l’any 2006. La resposta judicial va arribar l’1 de juny de 2004: els llibres incautats havien de formar part de les proves d’un cas que s’havia obert contra els seus autors, relacionat amb la revelació de secrets d’estat. A més, es va comunicar a l’editor dels llibres de Litvinenko que aquests serien retirats del mercat i que la seva venda es prohibiria. El 16 de gener de 2007 el cas va quedar tancat a causa de la mort de l’acusat, Aleksandr Litvinenko.

En el llibre de Litvinenko s’explica com l’FSB va fer explotar diversos edificis a Moscou i a altres ciutats russes el 1999. Aquestes explosions, atribuïdes pel govern rus a comandos txetxens, van servir de justificació del començament de la segona guerra de Txetxènia i, a més, van permetre Vladímir V. Putin guanyar còmodament les eleccions presidencials celebrades l’any següent.

Mikhalkov prepara un codi ètic pels membres de la Unió de cinematògrafs

La Unió de cinematògrafs de Rússia prepara un codi ètic pels seus membres, la violació del qual podrà dur a diverses sancions que poden arribar fins a l’exclusió de la Unió, tal i com va declarar a Interfax el president de la Unió, el director de cinema Nikita Mikhalkov.

Segons el director d’El barber de Sibèria, el codi prohibirà, entre altres coses, que els seus membres s’insultin. “Les sancions per les violacions de les normes ètiques del codi poden anar des de l’amonestació fins a l’exclusió de la Unió”. Les discussions i els conflictes dins la Unió, segons el nou codi, hauran de discutir-se i resoldre’s en una comissió ètica “abans d’acudir als jutjats i escriure estupideses i ignomínies a la premsa”.

Codi d’ètica professional del periodista rus

Codi d’ètica professional del periodista rus

(aprovat pel Congrés de periodistes de Rússia, el 23 de juliol de 1994, Moscou)

1. El periodista té l’obligació d’actuar en base als principis d’ètica professional consignats en el present codi, l’acceptació, aprovació i compliment del qual és condició indispensable per a ser membre de la Unió de periodistes de Rússia.

2. El periodista ha de respectar les lleis del seu país, però en allò que fa referència als deures professionals, reconeix la jurisdicció només dels seus col·legues, tot rebutjant qualsevol intent de pressió i d’intromissió per part del govern o de qui sigui.

3. El periodista difon i comenta només les informacions de la certesa de les quals està convençut i de les quals coneix perfectament les fonts. El periodista s’esforça per tal d’evitar perjudicis a qualsevol persona per la deficiència o la imprecisió de les seves informacions, l’ocultació intencionada d’informació socialment rellevant o la difusió deliberada d’informacions falses.

El periodista, en les seves comunicacions, diferencia clarament els fets dels quals parla de les opinions, versions o suposicions, a la vegada que no està obligat a ser neutral en la seva activitat professional.

En el compliment de les seves obligacions professionals, el periodista no recorre a mètodes il·legals o indignes d’obtenció d’informació. El periodista reconeix i respecta el dret de les persones físiques i jurídiques a no donar informació i a no respondre a les preguntes que se’ls fa, amb l’excepció del casos en què la concessió d’aquesta informació està estipulada per llei.

El periodista considera com a delicte professional greu la tergiversació malintencionada dels fets, la mentida, l’obtenció de diners, en qualsevol circumstància, per la difusió d’informacions falses o per l’ocultació d’informacions verdaderes; el periodista no ha de prendre en absolut, ni directament ni indirectament, cap tipus de retribució o honorari de terceres persones per la publicació de materials i opinions, tinguin el caràcter que tinguin.

Una vegada convençut que ha publicat material fals o tergiversat, el periodista té l’obligació de subsanar el seu error amb la utilització dels mateixos mitjans escrits o audiovisuals que van ser utilitzats per la publicació del material. És necessari que demani perdó a través del mitjà en què treballa. El periodista respon amb el seu nom i reputació personal de la certesa de qualsevol informació i de la justícia de qualsevol judici difós sota la seva signatura, sota pseudònim, o anònimament, però amb el seu coneixement i consentiment. Ningú no té el dret de prohibir-li retirar la seva signatura en informacions o judicis que hagin estat parcialment tergiversats en contra de la seva voluntat.

4. El peridista mantindrà el secret professional respecte a les fonts d’informació confidencials. Ningú no pot obligar-lo a desvelar les seves fonts. El dret a l’anonimat només pot ser violat en casos excepcionals en què es tingui sospita que la font ha tergiversat conscientment la veritat, així com quan la menció del nom de la font representi l’únic mètode per evitar danys greus i inevitables a les persones.
El periodista té l’obligació de respectar la petició de les persones entrevistades a no divulgar oficialment les seves declaracions.

5. El periodista és plenament conscient dels perills de restricció, persecució i violència que pot provocar la seva activitat. En el compliment de les seves activitats professionals, el periodista combat l’extremisme i les limitacions dels drets civils per qualsevol motiu, inclosos el sexe, la raça, la llengua, la religió, la tendència política o d’altre tipus, així com l’origen social i nacional.

El periodista respecta l’honor i la dignitat de les persones que són objecte de la seva atenció professional. S’absté de qualsevol tipus d’al·lusió o comentari despreciatiu respecte a la raça, la nacionalitat, el color de pell, la religió, l’origen social o el sexe, aixó com els que tenen relació amb els defectes físics o les malalties de les persones. S’abstindrà de publicar aquest tipus d’informacions, excepte en el cas en què estiguin relacionades amb el contingut de les notícies publicades. El periodista té l’obligació d’evitar l’ús d’expressions ofensives que puguin provocar un perjudici a la salut moral i física de les persones.

El periodista respecta el principi que qualsevol persona és innocent fins que no es demostri el contrari. En les seves informacions, s’abstindrà de mencionar els noms dels parents i amics d’aquells que hagin estat acusats o jutjats per haver comès un delicte, amb excepció dels casos en què sigui imprescindible per a una exposició objectiva de la qüestió. Així mateix, s’abstindrà d’informar dels noms de les víctimes dels delictes i de publicar materials que puguin conduir a identificar-les. Aquestes normes es respectaran amb especial rigorositat en els casos en què les informacions periodístiques puguin afectar els interessos dels menors d’edat. Només la defensa dels interessos de la societat pot justificar una investigació periodística que suposi una injerència en la vida privada de les persones. Aquestes restriccions a la injerència es compliran rigorosament en els casos en què es parli de persones que estiguin ingressades en institucions mèdiques o semblants.

6. El periodista considera el seu estatus professional incompatible amb l’exercici de funcions als òrgans de direcció de l’estat, dels poders legislatiu o judicial, així com a la direcció de partits polítics i d’altres organitzacions de caire polític.

El periodista té consciència que la seva activitat professional se suspèn en el moment en què pren una arma amb les seves mans.

7. El periodista considera indigne utilitzar la seva reputació i autoritat, així com els seus drets i recursos professionals, per tal de difondre informació de caràcter comercial o publicitari, en particular quan la forma del missatge no indica clarament i inequívocament aquest caràcter de la informació. La combinació d’activitats periodístiques i publicitàries es considera èticament inadmissible.

El periodista no ha d’utilitzar amb interessos personals o de persones properes informacions confidencials que són a les seves mans en virtut de la seva professió.

8. El periodista respecta i defensa els drets professionals dels seus col·legues i compleix amb les lleis de la competència legítima. El periodista evita les situacions que poden provocar danys als interessos personals o professionals dels seus companys de professió, tot acceptant complir amb les seves obligacions en les condicions notòriament menys afavorides moralment, material i social.

El periodista respecta i fa respectar el drets d’autor fruit de qualsevol activitat creativa. El plagi és inacceptable. Quan utilitza de qualsevol forma els treballs dels seus companys de professió, el periodista s’ha de referir sempre a l’autor.

9. El periodista renunciarà a qualsevol tipus de tasca si el seu compliment suposa la violació d’algun dels principis anteriors.

10. El periodista se serveix (i defensa el seu dret a servir-se’n) de totes les garanties de defensa previstes en les legislacions civil i penal en els processos judicials per violència, amenaces, injúries, danys morals i difamació.

- – - – - – - – - – - – - – - – - -

font: http://www.ruj.ru/about/codex.htm
Traducció de Frederic Guerrero-Solé (versió 1.0)
18 de maig de 2009, la Garriga

Publicada l’entrevista a Medvédev

L’entrevista que l’actual President de la Federació de Rússia, Dmitri Medvédev, va concedir a ‘Novaia gazeta’ acaba de ser publicada al web de la revista.

http://www.novayagazeta.ru/data/2009/039/01.html

Medvédev ha concedit una entrevista a Novaia Gazeta, la revista en què treballava Anna Politkóvskaia

Gairebé un any després del canvi a la presidència de Rússia, sembla que Dmitri Medvédev està decidit a oferir una imatge diferent a la del seu predecessor, Vladímir Putin. I una mostra d’aquest canvi és l’entrevista que el president Medvédev va oferir ahir dilluns al cap de redacció de Novaia Gazeta, Dmitri Muràtov. Aquesta és, a més, la primera entrevista que ofereix Medvédev a un mitjà de comunicació imprès, d’ença de la seva proclamació com a president de la Federació de Rússia.

La iniciativa en l’organització de l’entrevista va nàixer del ex-President de la URSS, Mikhaïl Gorbatxov, copropietari de la revista. Gorbatxov va proposar l’entrevista a Medvédev el 29 de gener de 2009, quan el president es va reunir amb els representants de la publicació en relació a l’assassinat de l’advocat Stanislav Markélov i de la corresponsal de Novaia Gazeta Anastasia Babúrova.

El redactor en cap de Novaia gazeta ha declarat que l’entrevista es va allargar durant més d’una hora, i que es van tractar temes sobre “la societat civil, els drets humans, el control sobre la burocràcia i la independència judicial. Muràtov també va preguntar a Medvédev sobre el nou procés a Khodorkovski, si és ara el moment de reanimar la democràcia a Rússia o si el president, finalment, entraria a formar part d’algun partit.

Demà dimecres apareixerà l’entrevista a la web de Novaia gazeta.

Permalink:http://www.grani.ru/Society/Media/m.149865.html

L’advocat de Khutsiev exigeix que es jutgi Mikhalkov per falsedat

L’advocat del director de cinema Marlen Khutsiev, Andrei Stolbunov, ha presentat una denúncia contra el cap de la Unió de cinematògrafs, Nikita Mikhalkov, per falsedat. Segons Stolbunos, en la sessió extraordinària de la Unió de cinematògrafs, el 31 de març passat, Mikhalkov es va permetre, davant de mil cinc-centes persones, proferir tot un seguit de mentides respecte a mi.

Així, doncs, continua l’espectacle entorn la Unió de cinematògrafs i l’elecció del seu president, de què ja s’ha informat a eyesonice.com.

Cita amb el president Medvédev

Segons informa el diari Rossiiskaia gazeta, des de dilluns, qualsevol ciutadà de Rússia pot dirigir-se a la sala de recepció del president. Ahir mateix, el president va assistir a la seva apertura, al carrer Ilinka, 23/11, de 9.30 a 16.45..

(el text complet de l’article, que es pot trobar a http://www.rg.ru/2009/04/10/prezident.html fa referències constants a demandes al president referents a la BOB (II Guerra Mundial).